L'ASMR i la percepció del so

El terme ASMR, activació de respostes sensorials meridianes autònomes (ASMR per les sigles en anglès), és un neologisme que fa referència a una experiència caracteritzada per una sensació estàtica o formigueig a la pell que normalment comença al cuir cabellut i recorre la part posterior del coll i la part superior de la columna vertebral. S'ha comparat amb la sinestèsia auditiva tàctil i es pot solapar amb l'esgarrifança.

Es tracta d'un fenomen força curiós que es troba en ple creixement. YouTube és la plataforma ideal per a la producció d'aquest tipus de continguts, ja que és tendència gravar i pujar vídeos en què persones realitzen diferents sons com ara esgarrapar superfícies o mastegar sorollosament. Inclouen murmuris, sons nítids i moviments lents o repetitius. A més, un tret comú entre els sons ASMR és la naturalesa íntima i tranquil·la, per exemple, els sons d'algú pintant o dibuixant. 

La sensació de formigueig plaent és consubstancial a l'ésser humà, però la definició del terme i la seva associació a determinats estímuls procedents del món digital és recent. Es posa, fins i tot, una data concreta: el 19 d'octubre del 2007, on en el fòrum de discussió SteadyHealth, un usuari va descriure haver experimentat des de la infància una sensació física plaent produïda per estímuls sense connexió aparent. L'interès per conèixer i experimentar aquesta sensació física plaent va créixer fins a sorgir creadors interessats a oferir contingut que faciliti als oients i espectadors assolir l'ASMR. 

D'acord amb el doctor Craig Richard, de la Universitat de Shenandoah, l'ASMR podria ser el mirall d'un atac de pànic, tot mostrant un espectre de relaxació totalment oposat. Es va descobrir una activació a l'escorça prefrontal, la part del cervell relacionada amb l'autoconsciència, el processament de la informació social i alguns altres comportaments; a més d'una activitat més gran a les àrees relacionades amb la recompensa i l'excitació emocional. Per mitjà de ressonàncies magnètiques funcionals, analitza les reaccions cerebrals de persones que han afirmat escoltar amb freqüència ASMR.

Després de l'estudi, Craig va poder determinar que el centre de recompensa del cervell, conegut per ser la zona on s'allibera l'oxitocina, coneguda com a "hormona de l'amor", s'activa de manera inusual mentre els subjectes escoltaven els vídeos d'ASMR que visitaven freqüenment. Concloent, explica que l'efecte calmant, causat per l'alliberament d'oxitocina, pot ser la raó per la qual les persones troben aquests vídeos relaxants i senten comoditat mentre l'escolten.

Una de les fonts principals d'aquesta sensació relaxant és el so. Tot i això, no tothom en un grup pot trobar un so particular igualment relaxant, i no hi ha una freqüència màgica o una altra propietat de so que desencadeni l'ASMR.

L'ASMR és un exemple més de com hem de canviar la manera de percebre el so, degut a la seva importància en el nostre funcionament fisiològic, emocional, cognitiu i de comportament. 

Aquest fenomen ha estat descrit com:

·Un ansiolític natural amb què moltes persones aconsegueixen un estat de calma que facilita el somni, entre altres activitats.

· El fenòmen psicològic de la sinestèsia, una facultat caracteritzada per la variació subjectiva de la resposta sensorial en què s'eleva de tal manera la intensitat d'un sentit determinat que pot provocar un estat de plaer o eufòria.

· Frisson, un terme francès que s'utilitza per definir el formigueig i la pell de gallina, una mena de piloerecció com a resultat d'un estímul visual, tàctil o auditiu, com ara la pròpia música.