El soroll continu es produeix sense interrupció, per exemple maquinària que opera de manera constant, com ventiladors, bombes i equips de procés. Per determinar el nivell de soroll n'hi ha prou de mesurar durant uns pocs minuts amb un equip manual. Si s'escolten els tons o les baixes freqüències, es pot mesurar també l'espectre de freqüències per a una posterior anàlisi i documentació amb un sonòmetre.
El soroll intermitent és un nivell de soroll que augmenta i disminueix ràpidament. Quan la maquinària opera en cicles, o quan passen vehicles aïllats o avions, el nivell de soroll augmenta i disminueix ràpidament. Mesurem el soroll intermitent de forma similar a l'anterior, amb un sonòmetre. Tot i això, també necessitem saber la durada de cada ocurrència i el temps entre cadascuna.
És breu i abrupte, i el seu efecte sorprenent causa més molèstia que l'esperada a partir d'una simple mesura del nivell de pressió sonora. Els sorolls impulsius són comunament creats per explosions o equips de construcció, com quan es fa una obra, es construeix un edifici, o el teu veí del costat fent una mica de bricolatge un diumenge al matí. Per mesurar el soroll impulsiu, caldrà un sonòmetre o un dosímetre de soroll personal que pugui calcular els valors pic.
El soroll de baixa freqüència forma part del nostre paisatge sonor diari. És el més difícil de reduir a l'origen, per la qual cosa es pot estendre fàcilment per quilòmetres a la rodona. Per calcular l'audibilitat de components de baixa freqüència al soroll, es mesura l'espectre i es compara amb el llindar auditiu.
Aquest tipus de soroll és típic en grans motors de trens, vaixells i plantes d'energia, ja que aquest soroll és difícil d'esmorteir i s'estén fàcilment a totes les direccions, pot ser sentit a molts quilòmetres.
Els tons molestos són produïts per, les màquines amb parts rotatives com ara motors, caixes de canvis, ventiladors i bombes, creen tons, o els desequilibris o impactes repetits que causen vibracions que transmeses a través de l'aire poden ser escoltades com a tons.
Els tons poden ser identificats subjectivament, escoltant-los o objectivament mitjançant l'anàlisi de freqüències. L'audibilitat es calcula aleshores comparant el nivell del to amb el nivell dels components espectrals circumdants. És important també documentar la durada del to.
